¿Quién impidió que Alfredo Di Stéfano jugara con el Barcelona? ¿Por qué lo hizo? ¿Actuó el Real Madrid dentro de la legalidad para fichar a la «saeta rubia»?

Cincuenta años después del fichaje de Di Stéfano por el Real Madrid siguen existiendo dudas e interpretaciones interesadas. Todo el mundo está de acuerdo en un solo punto: la llegada del argentino Alfredo Di Stéfano al Real Madrid provocó un vuelco en la historia del fútbol español (y, de paso, de las primeras ediciones de la Copa de Europa) y consolidó (a través de las cinco copas) el gran mito del equipo blanco.

Por primera vez aparecen documentadas las intervenciones de personajes de peso en el régimen franquista para conseguir que el Barcelona cediera sus derechos sobre Di Stéfano. El papel decisivo del gobernador Acedo Colunga, el viaje sorpresa del presidente de la Federación Española a La Coruña (donde se reúne el Consejo de Ministros), las presiones del Instituto Español de Moneda Extranjera, las relaciones personales entre Franco y Martí Carreto y la desaparición de documentos oficiales son sólo algunas de las muchas revelaciones sorprendentes de El caso Di Stéfano, un libro que refleja un momento y un tiempo no tan lejanos.
Jordi Finestres (Manresa, Barcelona) es periodista. Colaborador de "La Vanguardia" y de la revista de divulgación "Sàpiens", ha publicado varios libros sobre el mundo del deporte. Xavier Garcia Luque (Barcelona) es periodista. Redactor de "La Vanguardia" desde hace más de veinte años, se ha especializado en investigación histórica del deporte.

Amb «L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle», David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius. «L'univers Tísner».
Jordi Finestres

Jordi Finestres (1974) és periodista. Ha escrit una vintena de llibres, entre els quals Josep M. Planes. Memòria d'un periodista assassinat; Estanislau Basora, el mite de les Cinc Copes; Univers Tísner; Barça!; Mites de Barça; El cas Di Stéfano; El Barça en guerra, Barça, més que un club… També és guionista de programes documentals de temàtica històrica a Televisió de Catalunya i és col·laborador de La Vanguardia i de la revista Sàpiens.
David Escamilla Imparato
(Barcelona, 1969) és escriptor, periodista i músic. Actualment és cap de redacció de la revista «Espais Mediterranis» i col·labora a «El Temps». Ha publicat tres poemaris: «La casa del temps», «Jardí de silencis» i els llibres de caràcter biogràfic «Capri, t'estimem (l'home, l'artista, el geni)» i «Pepe Rubianes: radiografía de un hombre libre».

El nom d'Estanislau Basora figura amb lletres d'or en la història centenària del Futbol Club Barcelona. Les vivències de l'extrem dret d'un equip màgic, conegut emotivament com el de les «Cinc Copes», ens permet recuperar un fragment inoblidable d'un club identificat històricament amb tot un país. Parlar de Basora és parlar d'un col·lectiu de persones que van defensar els colors blaugrana amb un entusiasme admirable i amb unes dosis de gran professionalitat: un equip que va saber enamorar amb una trajectòria plagada d'èxits esportius indiscutibles i per un conjunt de circumstàncies que Basora revela en un relat personal, però extensible a tota una generació.
Jordi Finestres

Jordi Finestres (1974) és periodista. Ha escrit una vintena de llibres, entre els quals Josep M. Planes. Memòria d'un periodista assassinat; Estanislau Basora, el mite de les Cinc Copes; Univers Tísner; Barça!; Mites de Barça; El cas Di Stéfano; El Barça en guerra, Barça, més que un club… També és guionista de programes documentals de temàtica històrica a Televisió de Catalunya i és col·laborador de La Vanguardia i de la revista Sàpiens.